El destí últim de l’univers és un tema que el tracta la cosmologia física. S’ha pogut calcular que si la densitat de l’univers és menor que tres àtoms per cada m3, serà insuficient per frenar l’expansió i l’univers s’expansionarà indefinidament i serà condensat en una mort freda enmig de la foscor més absoluta. En aquest cas el temps s’acabaria en uns 35000 milions d’anys. Però si la massa és suficient per detenir l’expansió, tindrà lloc el Big Crunch, o sigui que d’aqui a uns 20000 milions d’anys l’univers començaria a comprimir-se fins a col·lapsar tota la matèria. Un paràmetre important del destí de l’univers és la densitat Omega (O), definit com la densitat de matèria mitja dividit per un valor crític de densitat. Això ens presenta tres possibilitats sobre el destí de l’univers depenent si aquesta Omega és igual, menor o més gran que 1.
Si Omega = 1, es tracta d’un univers pla, o sigui que la suma dels angles d’un triangle sumarien 180º. L’expansió continuaria indefinidament degut a l’energia fosca. L’univers tendiria a un estat de màxima entropia on la temperatura seria la mínima.
Si Omega és inferior a 1, es tracta d’un univers obert. La superfície seria negativament corbada. La suma dels angles d’un triangle sumarien menys que 180º. L’expansió continuaria indefinidament i l’univers tendiria a un estat de màxima entropia on la temperatura seria la mínima. L’acceleració provocada per l’energia fosca seria tant forta que esmicolaria les partícules de l’interior dels àtoms vencent la força dèbil.
Si Omega és superior a 1, es tracta d’un univers tancat igual que la superfície d’una esfera. La suma dels angles d’un triangle sumarien igual a 180º. L’energia fosca no seria capaç de vèncer la força de gravetat i per tant l’univers es comprimiria en una singularitat Big Crunch que a la vegada provocaria el Big Bang.
Ara per ara tot sembla indicar que la geometria del nostre univers és plana, Però fins que no tinguem un coneixement més precís de les característiques de l’energia fosca, l’enigma estarà per resoldre.
