Distingim la següent tipologia de galàxies:
Galàxies el·líptiques, Galàxies espirals, Galàxies espirals barrades, Galàxies irregulars, Galàxies de col·lisió, Galàxies amb nucli actiu: Seyfert i Quàsars.
Les galàxies el·líptiques tenen un aspecte ovalat. Són galàxies de molta massa. La seva rotació és nul·la o molt lenta. El seu aspecte interior és molt homogeni. No tenen pràcticament matèria interestel·lar en el seu interior, o sigui que el naixement d’estrelles és quasi nul. Tenen moltes estrelles velles en els últims estadis de la vida i la quantitat de cúmuls globulars és enorme.
Les galàxies espirals estan formades per un nucli central, un halo esfèric que l’envolta i un disc amb braços espirals. Hi ha cúmuls globulars envoltant la galàxia situats a l’halo. Els braços espirals poden desplegar-se de forma regular en àmplies corbes o bé en extensions més o menys rectes que corben de forma més ràpida. Aquest últim cas seria el de les galàxies espirals barrades.
Les galàxies espirals són de tamany i edats intermèdies amb un alt nivell de rotació. Hi ha molta matèria interestel·lar que s’acumula en els braços amb una alt número de nebuloses i estrelles joves en cúmuls oberts. En el nucli hi ha poques estrelles que neixen i estar poblat per estrelles molt velles.(població II). És molt probable que en nucli de la galàxia hi hagi un forat negre.
Les galàxies irregulars són de forma indefinida amb un alt contingut de matèria interestel·lar amb molts naixements d’estrelles. Són el resultat de col·lisió entre galàxies.
En les zones centrals dels cúmuls de galàxies s’acostumen a trobar galàxies el·líptiques de masses enormes i diversos nuclis que es considera que són el resultat de la col·lisió de vàries galàxies, possiblement esfèriques. Les galàxies que tenen el nucli actiu són molt freqüents a l’univers llunyà. Són nuclis emissors d’una energia desproporcionada especialment en raigs X.
Les galàxies Seyfert són espirals amb el nucli molt actiu. Els Quàsars són galàxies molt llunyanes d’aspecte estel·lar.
L’univers estar format per supercúmuls que comprenen milers de cúmuls de galàxies. Es considera que les galàxies neixen en un univers jove com el·líptiques o com a futures espirals a partir de grans acumulacions d’hidrogen. Les acumulacions de gas amb escàs o nul moviment angular, evolucionen com el·líptiques. Per altra banda quan aquest moviment angular és alt evolucionen com espirals. Com més alta sigui aquesta rotació més plana serà la galàxia. Podem dir que després del Big Bang es va iniciar la formació de galàxies i en elles la formació d’estrelles. La producció va ser a un gran ritme i en moltes es va acumular una enorme massa en el nucli. Al ser molt massives, la seva vida va ser molt curta i van experimentar explosions de supernoves i explosions de raigs gama. Això va deixar en el centre enormes forats negres que van evolucionar com a galàxies el·líptiques. Per tant podem dir que els quàsars són els responsables de les actuals galàxies el·líptiques.
Quan aquestes galàxies inicialment tenien un alt moviment angular, van evolucionar les galàxies Seyfert a protogalàxies espirals per acabar formant les actuals galàxies espirals. Finalment moltes galàxies van col.lisionar entre sí i van aparèixer galàxies el·líptiques molt massives i galàxies irregulars.
