Al començament l'Univers era una sopa calenta i lluminosa feta de partícules elementals ionitzades i energia. Al cap d'uns 100 segons s'havia refredat suficient per tal que s'haguessin format les partícules que componen el nostre món: els protons i els neutrons; una part dels quals s'havien unit per formar nuclis d'heli (un 24% del total de la matèria de l'Univers) i petites quantitats de liti, beril·li i bor.
Durant 300.000 anys es va anar expandint i refredant fins a uns 10.000 graus. En aquest moment els protons i els electrons es van recombinar per donar àtoms d'hidrogen. Això va ocasionar que a partir d'aquell moment la matèria i l'energia deixessin d'interaccionar i cadascuna evolucionés pel seu compte.
L’època fosca de la recombinació, l’única llum era la provocada per la radiació de fons. Aquesta radiació es va anar refredant i va passar a la regió infraroja. L'Univers es va fer fosc i transparent. Durant uns mil milions d'anys l'Univers no era altra cosa que una boira d'hidrogen i d'heli que s'anava expandint i refredant. A partir d'aquest moment petites parts d'aquesta boira de gas van comprimir-se sota el seu propi pes i van donar origen a les primeres estrelles: la llum va tornar a l'Univers.
Paral·lelament, boires de gas de mides mitjanes s'anaven unint per donar les primeres galàxies. Aquest procés ha continuat fins a donar l'estat actual de l'Univers, en el qual les galàxies tenen tendència a fusionar-se per donar objectes cada vegada més grans.
Quan es van formar les primeres estrelles l’univers es va il·luminar. La llum que van emetre les primeres estrelles van ionitzar el medi intergalàctic més proper amb la llum ultraviolada. Més tard es van formar les galàxies i els quàsars que també van ionitzar el medi intergalàctic proper creant bombolles de gas ionitzat en un mar de gas atòmic. Aquestes bombolles van anar creixent fins ocupar tot el medi intergalàctic.
