3/7/08

Evolució i últims estadis de les estrelles mitjanes.

Estrelles mitjanes: La massa d’aquestes estrelles va entre 4 i 10 masses solars aproximadament. Les estrelles mitjanes tenen un final violent i imprevisible anomenat supernova. Quan s’esgota el combustible es produeix una forta explosió que expulsa un 70% de la massa de l’estrella. En l’ona de xoc es destrueixen tots els nuclis que s’havien format per fusió d’aquesta estrella (Heli, Carbó, Oxigen, Silici, Ferro), ara bé els nucleons es tornen a recombinar formant tots els elements de la taula periòdica que enriquirà la nebulosa que quedarà com a resultat de l’explosió. Les estrelles que neixin en aquesta nebulosa seran com a mínim de segona generació i formaran la població I, amb la possibilitat de formar planetes ja que hi haurà pols enriquida en diversos elements. El nucli resultant estarà format bàsicament de neutrons produint un fort camp magnètic. Els camps magnètics tenen uneix de simetria que és un lloc privilegiat per l’emissió de partícules. Si a més el camp magnètic no el tenim alineat amb l’eix de rotació, es comporta com un far il·luminant per els dos eixos magnètics. Aquesta estrella de neutrons l’anomenarem púlsar.

Els neutrons estan formats per tres quarks, un quark up i dos quarks down. Els quarks lliures no s’han detectat mai, sempre es troben en grups de tres barions o en grups de tres antiquarks. També els trobem en parelles quark-antiquark formant mesons. Hi ha la teoria que quan una estrella de neutrons es debilita degut al colapsament, els quarks es poden moure lliurament i es converteix en una estrella de quarks.