3/7/08

Evolució i últims estadis de les estrelles petites.

Estrelles petites: La massa d’aquestes estrelles va entre 0,1 i 4 vegades la massa solar. Com es pot apreciar 0,1 és límit inferior i per sota d’aquesta massa l’astre seria una mescla entre estrella i planeta anomenat nana marró. El nostre Sol es trobaria dins la categoria d’estrelles petites. Quan les estrelles petites esgoten l’hidrogen que les manté en equilibri, realitzen un procés lent i gradual d’expansió fins a convertir-se en una gegant vermella. Tot seguit es desprenen les capes externes de manera que la massa de l’estrella queda reduïda entre un 30% i un 70%. En el centre queda una nana blanca. Les capes de matèria expulsades formen les boniques nebuloses planetàries. Aquest procés pot ser altament simètric però de vegades es pot apreciar alguna asimetria. El final d’una nana blanca serà una nana negre, que de fet es produeix quan el nucli ha perdut l’energia calorífica causada per la gravitació. La gravitació fa contraure el nucli, però la força repulsiva dels electrons atura el procés. Si una nana blanca forma part d’un sistema binari, aquest roba matèria de l’estrella companya de tal manera que quan la nana blanca arriba a tenir 1,4 masses solars (límit de Chandrasekhar), el nucli deixa de ser estable i es produeix una supernova de tipus Ia. Aquest tipus de supernova esclaten totes de la mateixa manera i són una eina molt útil a l’hora de mesurar distàncies en l’univers. També ens podem trobar el cas de dos nanes blanques formant un sistema binari. En aquest cas es produeix un intens camp de radiacions gravitatòries que fan que acabin colapsant en una de sola provocant una violenta explosió GRB (Gamma Ray Burst o explosions de raigs gamma).