Naixement i vida de les estrelles.

Les estrelles es formen per condensació de núvols de gas molecular format per un 75% d’hidrogen i un 25% d’heli. Al principi aquestes nebuloses poden estar molt de temps en un estat de repòs quasi absolut però la força de gravetat lentament va atraient entre sí les molècules de gas i aquestes es van acumulant tot formant una esfera de gas. Per efecte de la pressió en el centre de l’esfera va augmentant la temperatura fins arribar a uns 15000 milions de graus. En aquest moment es pot dir que ha nascut una estrella. A partir d’aquí l’estrella pot mantenir-se estable centenars o milers de milions d’anys gràcies a les reaccions termonuclears que es produeixen en el seu interior que mantenen un equilibri hidrostàtic amb la pròpia força de gravetat de l’estrella.

Si s’observa una gran quantitat d’estrelles al nostre voltant, ens adonem que pràcticament totes elles ocupen una franja diagonal al conegut diagrama Hertzprung-Russel. Aquest diagrama relaciona la magnitud absoluta i l’índex de color de l’estrella. La magnitud absoluta l’obtenim amb la magnitud visual i corregida amb la distància. L’índex de color es calcula agafant dues imatges, una amb filtre blau i una altre amb filtre verd procedint després a restar les magnituds.
La franja diagonal del diagrama l’anomenem seqüència principal que és quan l’estrella estar en equilibri la major part de la seva vida. Com més gran és l’estrella més curta és la seva vida. Quan les estrelles esgoten el seu combustible acaben la seva vida de diverses maneres depenent exclusivament de la seva massa inicial. Els últims estadis de les estrelles es produiran sempre fora de la seqüència principal.